09 enero 2010

Caminant per Suïssa (II)

La segona ruta de senderisme que vam fer per terres suïsses va ser per la Regió de la Jungfrau al Cantó de Berna. Espai de grans muntanyes plenes de llegendes.
Des d'el nostre punt de partida en Unterbach, tan sols hi havia tres quarts d'hora, en cotxe, fins al poble de Grindelwald, una vegada allí vam deixar el cotxe en la zona d'estacionament del tefefèric que ens havia de portar a l'inici de la ruta en Männlichen a 2.230m.
Les vistes des d'aquest lloc son bones i es pot veure, fins i tot la ciutat d'Interlaken. El dia està clar i promet.


Ruta de Männlichen fins al Top of Europe.
La senda que hem triat es la que ens portarà fins l'estació del tren cremallera en Kleine Scheidegg (2.061m) per pujar als peus de la Jungfrau (4.158m), al que es coneix com Top of Europe (3.454m).
Aquesta senda es divertida, perque a part que vas en un lleuger descens, vas trobant animals a llarg del recorregut, sobre tot vaques i cabres. A més, a mesura que avances vas adonant-te de lo grans que son els tres pics més importants d'aquesta part dels Alps, el Eiger, el Mönch i la Jungfrau. Muntanyes amb una llegenda propia i que els seus noms ja ens fan intuir: el monstre, el monjo i la dama. Muntanyes amb altra llegenda paralel·la fruit de l'ambició de l'home per conquerir la muntanya.
Una evidència de la facilitat d'aquest camí es que està ple de famílies amb xiquets i majors, a cada volta del camí trobes un banc on poder seure i contemplar el paisatge.


Una vegada en l'estació Kleine Scheidegg ens van dir que no quedaven billets per pujar al Top of Europe fins les 14:00h, com que eren les 12:00 vam decidir continuar a peu fins una altra estació de tren que hi ha abans que el tren entre dins de la roca. Sembla que a més d'un li ha passat que el a nosaltres perque el camí està ple de gent. Es un camí dur, molt empinat, per un del vertèx del runar d'una glacera, però les vistes inmillorables.
A l'arribar a l'estació pujem al tren cremallera i ens adentrem en la muntanya en un interminable tunel excavat dins la roca per pujar fins als 3.454m. ... sembla increible. El tren fa dues parades per que els viatgers ens pugam assomar a unes finestres i admirar la glacera... al bell mig del gel vam poder veure una expedició de muntanyers i les seues tendes de campanya.
Una vegada dalt... les impressions van ser contradictories. Per una part, assombra com l'home ha pogut construir allí dalt tot un complexe turístic i per altra penses... si era precís, sobre tot pel fet que estem a la glacera Aletsch (23km) declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.

Una vegada baixem a l'estació Kleine Scheidegg dinem i fem temps per poder agarrar el tren cremallera que ens porte a Grindelwald, però una vegada en el trem decidim que, aprofitant, que fa una vesprada preciosa per continuar caminant, millor fem la baixada a peu i baixem en l'estació d'Alpiglen per gaudir d'un paisatge de capvespre en aquestes terres de pastura plenes de fonts i cases de fusta.




2 comentarios:

  1. Sí, la vesprada era preciosa per a seguir caminant, pero la costereta de baixada era un trenca-genolls brutal!, jeje.

    ResponderEliminar
  2. Si que es cert, a Suïssa cal parar atenció amb les rutes que es trien perque pots acabar "rebentat" amb les costeres.

    ResponderEliminar