Caminant per Suïssa (i III)

La tercera ruta de senderisme que vam fer va ser també per la zona de Grindelwald. Eixe matí, després de veure el temps en la televisió suïssa, vam dicidir que aquesta ruta era la millor perque no presentava grans complicacions i podriem estar sobre les 18:00 hores a Grindelwald. Hora en la que deien que es posaria a ploure i, com ens havia passat al llarg del viatge, ens convenia fer cas per la presició que tenen en aquest tema. Així que ens vam decidir pel pic First (2.168m) per començar la nostra ruta.

Ruta First - Llac Bachalpsee - Grindelwald.

En Grindelwald vam deixar el cotxe a una zona d'estacionament on vam trobar lloc, estava una miqueta lluny del punt on teniem que pujar al telefèric, però el poble es veia ple de gent i cotxes... hi havia molt ambient i animació.

La ruta des de First fins el llac Bachalpsee es molt senzilla, es tracta d'un camí de terra, ample i ben senyalitzat on també ens vam trobar amb moltes families amb xiquets i gent gran caminant.

El llac es preciós, es un lloc en una planura des d'on contemplar el paisatge que t'envolta. Un lloc on el cel i la terra es toquen, un lloc on l'aigua, neta, reflexa com un mirall les imatges d'un paisatge que sembla haver-se adormit amb el pas del temps... tranquilitat... i, de fons, el "tolón-tolón" de les vaques i el soroll de l'aigua al caure per la boca del llac al precipici d'un barranc que la farà torrent i a la fi riu.

El camí continua per la vesant dreta del barranc i nosaltres, amb una sensació extraña, abandonem aquell lloc sabent que es un d'eixos que mai es pot oblidar. La sensa es fa estreta i empinada. De tant en tant has d'anar obrint  i tancant les portes del vallat de les terres de pastura per poder passar, fins que tornes a trobar-te amb un camí ample i asfaltat que sembla ser el que utilitzen els propietaris dels camps per anar-hi.

Ací, a  més, comença el bosc, ja que dalt pel fred i les nevades en hivern no creixen els arbres. Aprofitem l'ombra per dinar i continuar la nostra baixada una altra vegada per una xicoteta senda en "zig-zag" plena de grava fins el poble.

Make a Free Flash Slideshow

Caminant per Suïssa (II)

La segona ruta de senderisme que vam fer per terres suïsses va ser per la Regió de la Jungfrau al Cantó de Berna. Espai de grans muntanyes plenes de llegendes.

Des d'el nostre punt de partida en Unterbach, tan sols hi havia tres quarts d'hora, en cotxe, fins al poble de Grindelwald, una vegada allí vam deixar el cotxe en la zona d'estacionament del tefefèric que ens havia de portar a l'inici de la ruta en Männlichen a 2.230m.

Les vistes des d'aquest lloc son bones i es pot veure, fins i tot la ciutat d'Interlaken. El dia està clar i promet.

Ruta de Männlichen fins al Top of Europe.

La senda que hem triat es la que ens portarà fins l'estació del tren cremallera en Kleine Scheidegg (2.061m) per pujar als peus de la Jungfrau (4.158m), al que es coneix com Top of Europe (3.454m).

Aquesta senda es divertida, perque a part que vas en un lleuger descens, vas trobant animals a llarg del recorregut, sobre tot vaques i cabres. A més, a mesura que avances vas adonant-te de lo grans que son els tres pics més importants d'aquesta part dels Alps, el Eiger, el Mönch i la Jungfrau. Muntanyes amb una llegenda propia i que els seus noms ja ens fan intuir: el monstre, el monjo i la dama. Muntanyes amb altra llegenda paralel·la fruit de l'ambició de l'home per conquerir la muntanya.

Una evidència de la facilitat d'aquest camí es que està ple de famílies amb xiquets i majors, a cada volta del camí trobes un banc on poder seure i contemplar el paisatge.

Una vegada en l'estació Kleine Scheidegg ens van dir que no quedaven billets per pujar al Top of Europe fins les 14:00h, com que eren les 12:00 vam decidir continuar a peu fins una altra estació de tren que hi ha abans que el tren entre dins de la roca. Sembla que a més d'un li ha passat que el a nosaltres perque el camí està ple de gent. Es un camí dur, molt empinat, per un del vertèx del runar d'una glacera, però les vistes inmillorables.

A l'arribar a l'estació pujem al tren cremallera i ens adentrem en la muntanya en un interminable tunel excavat dins la roca per pujar fins als 3.454m. ... sembla increible. El tren fa dues parades per que els viatgers ens pugam assomar a unes finestres i admirar la glacera... al bell mig del gel vam poder veure una expedició de muntanyers i les seues tendes de campanya.

Una vegada dalt... les impressions van ser contradictories. Per una part, assombra com l'home ha pogut construir allí dalt tot un complexe turístic i per altra penses... si era precís, sobre tot pel fet que estem a la glacera Aletsch (23km) declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.

Una vegada baixem a l'estació Kleine Scheidegg dinem i fem temps per poder agarrar el tren cremallera que ens porte a Grindelwald, però una vegada en el trem decidim que, aprofitant, que fa una vesprada preciosa per continuar caminant, millor fem la baixada a peu i baixem en l'estació d'Alpiglen per gaudir d'un paisatge de capvespre en aquestes terres de pastura plenes de fonts i cases de fusta.

Caminant per Suïssa (I)

L'estiu passat vaig estar a Suïssa. Vam anar amb uns amics i vam passar 10 dies meravellosos.

Voliem descobrir, vore, coneixer tot el possible; caminar, pasetjar, visitar... tot allò que els dies que anavem a estar allí ens deixaren... com sempre passa, sen's va fer curt.

Una de les parts mes importants del viatge va ser la dedicada a fer senderisme i es eixa la que contaré en una serie de posts que nomenaré "Caminant per Suïssa".

Ruta de la Glacera del Matterhorn.

Zermatt es un preciós poble de Suïssa, situat en el límit sud-oest del pais, al cantó de Valais, en la frontera amb Italia en una profunda vall on el color verd pren totes les seues tonalitats. L'element més emblemàtic d'aquest poble es que es troba als peus de mític Matterhorn (en italià: Cervino), i està rodejat per impressionants muntanyes a 4.000m d'altitud on hi ha neu tot l'any, fet que li dona un enorme atractiu per als amants dels esports de muntanya, tant a l'hivern o a l'estiu.

Com que el nostre punt de partida era el poble de Unterbach (prop d'Interlaken), vam matinar de valent per poder arribar fins Zermatt a una hora prudent per fer la ruta planificada i es que està lluny de la zona d'Interlaken i, a part de carretera, haviem de agarrar un tren-cotxera a Kandersteg que ens passara, a través dels Alps, fins Goppestein (20 minuts de viatge al·lucinants, a fosques, en les que no baixes del teu cotxe), ja que si feiem el trajecte per carretera tardavem 4 hores més.

No es pot arribar amb cotxe fins Zermatt, per que sols es permeten els vehicles amb motor elèctric, així que cal deixar-lo en qualsevol de les zones d'estacionament que hi ha a Täsch. Nosaltres vam decidir deixar-lo a l'estació del tren i agafar el primer tren cremallera que eixira cap allí.

Des d'el tren les vistes son espectaculars i vam estar tot el trajecte nerviosos i animats intentant veure el Matterhorn per primera vegada... sense èxit ja que es deixa voler un poc mes i fins que no arribes al Zermatt no es veu.

Una vegada en Zermatt, l'ambient de muntanya ens envolta. Molta gent pel carrer, animació i excitació de qui sap que prompte caminará, escalará o esquiará a prop del mític pic. Anem camí amunt, a la cerca del punt d'informació per poder començar la nostra ruta... i de repent... ahí dalt... majestuós, imponent... assoma un dels pics mes emblemàtics del muntanyisme europeu de tots els temps. El Matterhorn.

Pugem al telecabina que ens ha de portar al peu de la nostra ruta, al Schawerzsee Paradisse, a 2.583m. i ací comença, veritablement, la nostra ruta que senderisme: la Ruta de la Glacera del Matterhorn. (Segons el fullet que tenim, es la número 26).

A peu de ruta les vistes son impressionants, pots veure la bellessa d'aquestes muntanyes i valls i com l'home ha pogut adaptar un espai, en principi, dificil per viure en ell. Zermatt es un poble que naix d'un antic assentament de pastors, i ha organitzat la voltant de les seues muntanyes tot un espai per a gaudir dels esports i del paissatge.

Des d'Schawerzsee pots veure, a més muntanyes con el Dufourpitze (en italià Monte Rosa), glaceres com la Granzgletscher i tota la vall on està el poble de Zermatt.

Comencem a caminar, per la senda que ens marca la ruta a seguir, fa sol, i encara que la brisa ens porta l'aire de la neu acumulada a les glaceres que ens envolten, notes com comença a fer calor. Anem avançant en el camí i de repent, alcem la vista i davant de nosaltres comença una costera molt empinada per on la senda puja i que no es més que la llengua de la glacera i el seu runar.

No hi ha paraules per definir la grandesa d'aquest paisatge i per moltes fotografies que fas no pots emportar-te amb tu mes que la sensació i el sentiment d'haver caminat un lloc meravellós.

La senda comença a baixar al fons del circ de la glacera, creuem un dels riuets del desglaç, i continuem amb la senda, ara de pujada, per l'altra banda del runar. L'aire comença a enrarir-se. Ja ens havien avisat... "a partir dels 2.500m. notes que es respira diferent"... cal caminar poc a poc per aclimatar el cos. Així que amb paciència fem l'ultima pujada fins Trockner Steg, a 2.939m., on pujarem amb teleféric al Klein Matterhorn (en italíà Pequeño Cervino) a 3.883m. La fi de la nostra ruta.

El telefèric es tot un resum del que pots trobar-te en aquestes muntanyes, montanyers, senderistes, escaladors, esquiadors... i fins i tot alguna turista despistada amb sabates de tacó. Un dels amics amb els que anavem deia que allò era la "democratització de la muntanya".

Una vegada baix, de nou a Zermatt, vam caminar el poble, vam tastar uns dolços típics (com si foren les nostres tonyes) i ens vam poder fer fotos amb els gossos sant bernard... tan típics de la regió.