Caminant per Suïssa (I)

L'estiu passat vaig estar a Suïssa. Vam anar amb uns amics i vam passar 10 dies meravellosos.

Voliem descobrir, vore, coneixer tot el possible; caminar, pasetjar, visitar... tot allò que els dies que anavem a estar allí ens deixaren... com sempre passa, sen's va fer curt.

Una de les parts mes importants del viatge va ser la dedicada a fer senderisme i es eixa la que contaré en una serie de posts que nomenaré "Caminant per Suïssa".

Ruta de la Glacera del Matterhorn.

Zermatt es un preciós poble de Suïssa, situat en el límit sud-oest del pais, al cantó de Valais, en la frontera amb Italia en una profunda vall on el color verd pren totes les seues tonalitats. L'element més emblemàtic d'aquest poble es que es troba als peus de mític Matterhorn (en italià: Cervino), i està rodejat per impressionants muntanyes a 4.000m d'altitud on hi ha neu tot l'any, fet que li dona un enorme atractiu per als amants dels esports de muntanya, tant a l'hivern o a l'estiu.

Com que el nostre punt de partida era el poble de Unterbach (prop d'Interlaken), vam matinar de valent per poder arribar fins Zermatt a una hora prudent per fer la ruta planificada i es que està lluny de la zona d'Interlaken i, a part de carretera, haviem de agarrar un tren-cotxera a Kandersteg que ens passara, a través dels Alps, fins Goppestein (20 minuts de viatge al·lucinants, a fosques, en les que no baixes del teu cotxe), ja que si feiem el trajecte per carretera tardavem 4 hores més.

No es pot arribar amb cotxe fins Zermatt, per que sols es permeten els vehicles amb motor elèctric, així que cal deixar-lo en qualsevol de les zones d'estacionament que hi ha a Täsch. Nosaltres vam decidir deixar-lo a l'estació del tren i agafar el primer tren cremallera que eixira cap allí.

Des d'el tren les vistes son espectaculars i vam estar tot el trajecte nerviosos i animats intentant veure el Matterhorn per primera vegada... sense èxit ja que es deixa voler un poc mes i fins que no arribes al Zermatt no es veu.

Una vegada en Zermatt, l'ambient de muntanya ens envolta. Molta gent pel carrer, animació i excitació de qui sap que prompte caminará, escalará o esquiará a prop del mític pic. Anem camí amunt, a la cerca del punt d'informació per poder començar la nostra ruta... i de repent... ahí dalt... majestuós, imponent... assoma un dels pics mes emblemàtics del muntanyisme europeu de tots els temps. El Matterhorn.

Pugem al telecabina que ens ha de portar al peu de la nostra ruta, al Schawerzsee Paradisse, a 2.583m. i ací comença, veritablement, la nostra ruta que senderisme: la Ruta de la Glacera del Matterhorn. (Segons el fullet que tenim, es la número 26).

A peu de ruta les vistes son impressionants, pots veure la bellessa d'aquestes muntanyes i valls i com l'home ha pogut adaptar un espai, en principi, dificil per viure en ell. Zermatt es un poble que naix d'un antic assentament de pastors, i ha organitzat la voltant de les seues muntanyes tot un espai per a gaudir dels esports i del paissatge.

Des d'Schawerzsee pots veure, a més muntanyes con el Dufourpitze (en italià Monte Rosa), glaceres com la Granzgletscher i tota la vall on està el poble de Zermatt.

Comencem a caminar, per la senda que ens marca la ruta a seguir, fa sol, i encara que la brisa ens porta l'aire de la neu acumulada a les glaceres que ens envolten, notes com comença a fer calor. Anem avançant en el camí i de repent, alcem la vista i davant de nosaltres comença una costera molt empinada per on la senda puja i que no es més que la llengua de la glacera i el seu runar.

No hi ha paraules per definir la grandesa d'aquest paisatge i per moltes fotografies que fas no pots emportar-te amb tu mes que la sensació i el sentiment d'haver caminat un lloc meravellós.

La senda comença a baixar al fons del circ de la glacera, creuem un dels riuets del desglaç, i continuem amb la senda, ara de pujada, per l'altra banda del runar. L'aire comença a enrarir-se. Ja ens havien avisat... "a partir dels 2.500m. notes que es respira diferent"... cal caminar poc a poc per aclimatar el cos. Així que amb paciència fem l'ultima pujada fins Trockner Steg, a 2.939m., on pujarem amb teleféric al Klein Matterhorn (en italíà Pequeño Cervino) a 3.883m. La fi de la nostra ruta.

El telefèric es tot un resum del que pots trobar-te en aquestes muntanyes, montanyers, senderistes, escaladors, esquiadors... i fins i tot alguna turista despistada amb sabates de tacó. Un dels amics amb els que anavem deia que allò era la "democratització de la muntanya".

Una vegada baix, de nou a Zermatt, vam caminar el poble, vam tastar uns dolços típics (com si foren les nostres tonyes) i ens vam poder fer fotos amb els gossos sant bernard... tan típics de la regió.